Recerca & desenvolupament

Construir eines que tornin al músic la percepció del seu propi gest.

Abans de ser fisioterapeuta de músics, vaig estudiar disseny industrial i construcció d’instruments musicals, amb un treball final sobre l’ergonomia de l’instrument. Des de llavors, la recerca i el desenvolupament acompanyen la feina clínica: imaginar un dispositiu, fabricar-lo, posar-lo a les mans dels músics, observar què canvia i tornar a començar.

Aquestes eines tenen un mateix objectiu: fer visible i audible allò que el músic ja no percep, per prevenir els trastorns funcionals i acompanyar la sortida de la distonia focal del músic sense encarcarar el gest.

Retorn digital

Foto, vídeo, sensors de moviment, sensor de freqüència cardíaca: cada mesura esdevé un mirall. El músic veu i sent el seu gest des de fora, compara el que nota amb el que passa realment, i s’ajusta.

Sonificació del gest

Traduir el moviment en so: una tensió, una acceleració, un recolzament es tornen audibles mentre es toca. És el fil conductor de la meva tesi a l’Institut du Cerveau i a l’IRCAM (Sorbonne Université, 2026-2029), dedicada a la distonia focal del músic i a l’aprenentatge motor: percepció, control del gest i interocepció.

L’instrument i el cos

Adaptar l’instrument, la manera de subjectar-lo i el seu entorn al cos que toca, i no a l’inrevés. Aquest enfocament ergonòmic, nascut de la construcció d’instruments, alimenta tant els consells que dono a les sessions com els prototips.

Run Rhythm

Run Rhythm transforma la marxa o la cursa sobre cinta en una situació musical interactiva. Les petjades, les variacions de cadència, les acceleracions i les pertorbacions es capten, es processen en temps real i es tradueixen en sons, ritmes i llums. El músic rep un retorn immediat sobre la seva organització temporal i corporal: produeix un ritme, en percep els efectes, s’ajusta i continua creant.

A la cruïlla entre la interpretació artística, l’aprenentatge motor i les tecnologies musicals, aquest dispositiu de recerca-creació permet observar com un cos produeix ritme, rep una pertorbació i inventa una resposta. Obre una via per explorar, en la distonia focal del músic, la variabilitat del gest i l’adaptació al canvi: el dret a equivocar-se.

  1. Movimentmarxa, cursa, petjades, aturades i represes
  2. Captaciósensors de moviment, de pressió o d’impacte
  3. Processamentanàlisi en temps real en un entorn musical
  4. Retornsons, ritmes i llums
El músic s’ajusta, i el bucle torna a començar.

Prototips

Superfícies de percussió amb sensors piezoelèctrics, connectades a Max i a un sistema d’il·luminació: cada cop esdevé so i llum.